CORALLY

Espais protegits

Es pot anar en moto per un parc natural? ENP, PORN i PRUG explicats

Darrera revisió: 11 de novembre del 2026

Un espai natural protegit (ENP) és un parc, una reserva natural, un monument natural o un paisatge protegit. Ser-hi dins no tanca el camp per si sol: ho fixen el seu pla d’ordenació (PORN), el seu pla rector (PRUG) i la norma de la comunitat. En molts, la moto només va per asfalt o per les pistes que senyalitzen.

Sigles i noms

ENP
Espai natural protegit: parc, reserva natural, àrea marina protegida, monument natural o paisatge protegit.
Llei 42/2007, art. 30
Parc natural
Espai extens amb valors naturals, el més comú. Té el seu pla rector (PRUG).
Llei 42/2007, arts. 30 i 31
Reserva natural
Espai declarat per conservar ecosistemes o espècies concrets.
Llei 42/2007, art. 30
Monument natural
Un element singular: una formació geològica, un arbre, una cova…
Llei 42/2007, art. 30
Paisatge protegit
Un lloc protegit pels seus valors naturals, estètics i culturals.
Llei 42/2007, art. 30
PORN
Pla d’ordenació dels recursos naturals: ordena una zona i preval sobre el planejament territorial i urbanístic.
Llei 42/2007, arts. 17 a 19
PRUG
Pla rector d’ús i gestió d’un parc: concreta els usos, per exemple quines pistes es poden fer servir.
Llei 42/2007, art. 31
Zona de reserva
La part més protegida de molts plans, amb l’accés més limitat.
El PORN o el PRUG de cada espai

Què és un espai natural protegit

La Llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversitat classifica els espais naturals protegits en parcs, reserves naturals, àrees marines protegides, monuments naturals i paisatges protegits (art. 30). Els declara la comunitat autònoma, que de vegades hi afegeix figures pròpies, com els paratges naturals o els parcs regionals.

Per a la moto, la categoria importa menys que el pla: dos parcs naturals poden tenir normes molt diferents. El que cal buscar és el pla d’aquell espai concret.

PORN i PRUG: qui mana

El PORN ordena els recursos naturals d’una zona. Les seves determinacions prevalen sobre l’ordenació territorial i urbanística, i les actuacions sectorials només se’n poden apartar per raons imperioses d’interès públic, motivades i fetes públiques (Llei 42/2007, art. 19).

El PRUG és el pla d’ús i gestió de cada parc (art. 31). És el que sol concretar per quines pistes es pot circular, a quina hora, a quina velocitat i en quines zones no s’hi entra. L’aprova la comunitat i es publica al seu butlletí oficial.

Molts plans divideixen a més l’espai en zones (de reserva, d’ús limitat, d’ús compatible…) amb normes diferents en cadascuna. Un mateix parc pot tenir pistes obertes i zones tancades a qualsevol vehicle.

Què sol implicar en moto

  • Per les carreteres de l’espai obertes al trànsit es circula amb les normes de trànsit; el pla pot limitar l’aparcament o algun accés.
  • Per pistes, el més habitual és que només s’hi pugui anar per les que el pla o la senyalització autoritzen a vehicles a motor.
  • Les zones de reserva solen estar tancades a vehicles, i algunes, també a peu en època de cria.
  • Molts plans posen horari, velocitat màxima o mida de grup, i demanen autorització per a proves i rutes organitzades.
  • Camp a través, mai: circular amb un vehicle a motor fora de carreteres, camins i pistes sense autorització és infracció de la Llei de forests (Llei 43/2003, art. 67.k), dins i fora dels espais protegits.

Com comprovar-ho abans de sortir

  • Busca l’espai al web d’espais naturals de la teva comunitat: hi trobaràs el seu PORN, el seu PRUG o la seva norma d’ús públic.
  • Mira el seu mapa d’itineraris o d’ús públic, si en té: sovint marca amb un color les pistes obertes a vehicles a motor.
  • Revisa els avisos del dia: tancaments per fauna, incendis, caça o obres.
  • A l’entrada, llegeix els cartells: el senyal mana.

Què canvia segons la comunitat

A més del pla de cada espai, algunes comunitats tenen una regla comuna. En les que tenim revisades:

  • Andalusia: circular fora dels llocs habilitats és infracció (Llei 2/1989, art. 26.1.d); la regla de «motos només per asfalt» va parc per parc, com a Sierra Nevada i Cazorla.
  • Aragó: prohibit circular camp a través i per camins forestals, senders o corriols no autoritzats (Decret legislatiu 1/2015, art. 43.j).
  • Astúries: circular per zones amb limitacions és infracció (Llei 5/1991, art. 43.7); a Picos de Europa, el visitant no circula per les pistes (PRUG de 2026, art. 42.2).
  • Canàries: res a les reserves integrals ni a les zones d’exclusió i d’ús restringit; a la resta, només carreteres i pistes a 30 km/h (Decret 124/1995, arts. 2 i 3), i cap prova a motor (Llei 4/2017, art. 80.2). Al Teide, cap pista.
  • Cantàbria: a tots els espais protegits, prohibit sortir de pista, anar per corriols, tallafocs o lleres (Llei 4/2006, art. 87.d), i una prova sense autorització és greu (art. 86.ñ).
  • Castella - la Manxa: mana el pla de cada espai i, si no diu res, el Decret 63/2006: grups de 3 com a màxim, res de camins de 2 m o menys i cap competició (arts. 8.2, 14 i disposició addicional primera).
  • Castella i Lleó: prohibit circular fora dels vials a tot el medi natural (Llei 4/2015, art. 8.1), i cada pla pot limitar més, com les zones de reserva de Gredos.
  • Catalunya: als espais d’especial protecció (ENPE), només les pistes del seu pla (Llei 9/1995, art. 6.1).
  • Comunitat de Madrid: al Parc Nacional de Guadarrama, només carreteres; a la Cuenca Alta del Manzanares i al Sureste, els vials que assenyali el seu pla rector.
  • Comunitat Valenciana: el que digui el pla de cada espai.
  • Extremadura: circular a motor fora dels llocs autoritzats és incompatible a tots els espais protegits (Llei 8/1998, art. 46.1.n).
  • Galícia: el que digui el pla de cada espai; circular on ho prohibeix és infracció (Llei 5/2019, art. 121.c).
  • Illes Balears: prohibit camp a través i per pistes d’ús restringit sense autorització, també a la Xarxa Natura (Llei 5/2005, art. 50.1.d).
  • La Rioja: prohibit circular per camins forestals i corriols no autoritzats, també a la Xarxa Natura (Llei 2/2023, art. 55.j).
  • Navarra: només pel que està habilitat expressament (Llei foral 9/1996, art. 36.2.g), i res dins de reserves i enclavaments llevat de per carretera (Decret foral 36/1994, art. 11.2).
  • País Basc: només pels vials previstos (Llei 9/2021, art. 40.1); a Urkiola i Gorbeia, res d’oci en moto, i a Meatzaldea, cap moto.
  • Regió de Múrcia: hi manen les normes de cada espai; l’ordre d’incendis és supletòria (Ordre de 24 de maig de 2010, art. 16).

Els parcs nacionals

Cadascun dels 16 parcs nacionals té el seu pla rector (PRUG), i la Llei 30/2014 de parcs nacionals no posa una regla de motor comuna: la posa cada pla. En tots, la moto va com a molt per carretera; les pistes queden per a la gestió, els veïns i les visites guiades. Al planificador de Corally, les seves pistes compten com a zona amb normes.

El que diu el pla de cadascun, en els que hem llegit:

  • Picos de Europa: carreteres i pistes dels pobles; fora d’aquests, les pistes no són per al visitant (PRUG, art. 42.2), llevat de la de la Vega de Enol fins al Refugio de Pastores i la de Pandetrave a Valcabao (art. 42.8). Als llacs de Covadonga, en temporada, en autobús.
  • Ordesa i Mont Perdut: només els accessos autoritzats i a 30 km/h (Decret 49/2015, apt. 9.2.1.1). A la Pradera de Ordesa, de l’1 de juliol al 15 de setembre, en autobús; per Añisclo, sentit únic de l’1 de juny al 15 d’octubre.
  • Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: com a espai d’especial protecció de Catalunya, només les pistes que obri el seu pla (Llei 9/1995, art. 6.1).
  • Sierra de Guadarrama: només carreteres; les pistes són d’accés restringit (PRUG, arts. 38.1.a i 46).
  • Monfragüe: només l’asfalt: l’EX-208, la carretera de la Bazagona, l’accés al Castell i Villarreal de San Carlos (PRUG de 2025, art. 49.7).
  • Cabañeros: les carreteres públiques; la resta de camins, amb autorització (Decret 69/2021, apt. 6.5). La Raña, només a la visita guiada.
  • Tablas de Daimiel: s’hi arriba per carretera fins al Centre de Visitants i es recorre a peu (Decret 87/2017).
  • Doñana: cap pista oberta al visitant; l’interior, a les visites guiades en tot terreny (Decret 142/2016, PORN 8.6.1). Per la Raya Real i el Camino de Moguer no hi van motos llevat de propietaris i gestió (Ordre de 10 de gener de 2006, art. 5.1).
  • Sierra Nevada: la moto, només per carreteres i camins asfaltats (Decret 238/2011, PORN 5.4.5.7.i i 5.4.5.9.e).
  • Sierra de las Nieves: igual, només asfalt, mentre no hi hagi pla rector (Decret 162/2018, PORN 9.4.3.8.e).
  • Teide: la TF-21, la TF-24 i la TF-38; per les pistes no s’hi circula (Decret 182/2025, apt. 6.3.1).
  • Caldera de Taburiente: la carretera a La Cumbrecita, amb accés regulat; la resta de pistes, amb autorització (Decret 27/2005).
  • Garajonay: els accessos asfaltats; les pistes, tancades al motor (Reial decret 1531/1986, apts. 3.8 i 4.2.c).
  • Timanfaya: la carretera de Yaiza a Tinajo i la de l’Islote de Hilario, amb aforament; la Ruta de los Volcanes, en autobús (Reial decret 1621/1990, apt. 4.4.1).
  • Arxipèlag de Cabrera i Illes Atlàntiques de Galícia: s’hi arriba en vaixell i es visiten a peu; la moto es queda a terra ferma (Llei 15/2002, art. 4.1.c, a les Illes Atlàntiques).

Exemples reals

Pinares de Rodeno (Terol): un paisatge protegit amb una ordre d’usos

El Paisatge Protegit dels Pinares de Rodeno, entre Albarracín, Bezas i Gea de Albarracín, es va quedar sense Pla de Protecció quan el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va anul·lar el de 2014 (sentència 20/2020). El seu PRUG encara s’està redactant.

Mentrestant regeix l’Orden AGM/456/2022, que regula les activitats esportives i d’oci. El seu annex II dibuixa en vermell les vies amb circulació motoritzada, sobretot les carreteres i les pistes forestals asfaltades que vertebren l’espai. Per les pistes que no són en vermell, la moto no hi entra. A més, la llei aragonesa prohibeix circular amb motor per camins forestals, senders o corriols no autoritzats dins dels espais protegits (Decret legislatiu 1/2015, art. 43.j).

Font: Orden AGM/456/2022 (BOA núm. 74, 19-04-2022), amb els mapes de l’annex II · Consultat el 3 de novembre del 2026

Normativa: Aragó

Si coincideixen diverses figures

Les figures se sumen. Un parc natural pot ser alhora ZEC i ZEPA, tenir forests públiques a dins i estar travessat per una carrerada: s'apliquen les normes de totes alhora, i si una tanca la pista, tant se val que les altres no diguin res.

Les altres figures

Com ho aplica Corally

  • La capa «Zones amb normes» del mapa dibuixa els espais naturals protegits com a «Espai protegit».
  • El distintiu del pla diu per quin espai passa la ruta i quants km hi fa dins.
  • Corally no llegeix els PORN ni els PRUG, així que no sap quines pistes d’un parc estan autoritzades: et diu que hi ets dins perquè miris el seu pla.

Planifica una ruta per pistes Què et diu Corally al pla: zones amb normes

Preguntes freqüents

Puc entrar en moto a un parc natural?
Per les seves carreteres obertes al trànsit, sí. Per pistes, només per les que el seu pla autoritzi; el que el pla no autoritza o la senyalització tanca, no. Mira el seu PRUG o la seva norma d’ús públic abans d’anar-hi.
Quina diferència hi ha entre un PORN i un PRUG?
El PORN ordena els recursos naturals d’una zona àmplia i preval sobre l’urbanisme (Llei 42/2007, art. 19). El PRUG és el pla de gestió d’un parc i concreta els usos: sol ser on hi ha les pistes obertes, els horaris i les zones tancades (art. 31).
Un parc i una reserva tenen les mateixes normes?
No. Cada espai té el seu pla. Les reserves naturals solen ser més restrictives que els parcs, però el que val és el pla de cadascuna.
On veig quines pistes estan obertes a la moto?
Al pla de l’espai (PRUG, PORN o norma d’ús públic) i al seu mapa d’itineraris, si en té. Els publica la comunitat al seu web d’espais naturals i al seu butlletí.
Puc anar per l’asfalt d’un parc?
Per les carreteres obertes al trànsit, sí, amb les normes de trànsit. Alguns plans limiten l’aparcament o tanquen algun accés: mira els senyals.
Poden tancar una pista encara que surti al meu mapa?
Sí, i aquest tancament mana: per fauna, per risc d’incendi, per caça o per obres. Els mapes, també el de Corally, van per darrere del terreny.

Fonts (amb l’article)

Guia pràctica escrita per Corally a partir de les normes que se citen. No és assessorament jurídic. Les zones surten de dades públiques que poden anar per darrere del terreny, i una barrera, un senyal o un tancament per incendi manen sempre sobre el que digui aquesta pàgina.

Normativa d'Espanya, comunitat per comunitat