Quant fa una carrerada, un cordell o una vereda?

Com a màxim, 75 m la carrerada, 37,5 m el cordell i 20 m la vereda (Llei 3/1995, art. 4.1). La colada fa el que digui la seva classificació (art. 4.3). Són amplades màximes del domini públic, no del camí que veus.

Una carrerada ampla i de terra no és una pista?

No. És domini públic pecuari amb la seva pròpia llei, encara que per dins porti un camí. Per circular-hi amb un vehicle a motor no agrícola cal una autorització excepcional de la comunitat (art. 16.1).

Puc travessar una via pecuària en moto?

Travessar-la per una carretera o un camí que la creua és el més habitual: el que la llei limita és circular-hi per sobre. Si a l’encreuament hi ha un senyal o una barrera, mana el senyal.

Es pot demanar autorització?

A la comunitat autònoma, però és excepcional i per a un ús concret, i no es dona amb el bestiar passant ni en vies d’interès ecològic i cultural (art. 16.1). Pregunta al servei de vies pecuàries de la teva comunitat quins usos autoritza.

Com sé si el camí és una via pecuària?

Per les fites, els cartells i el nom (cañada, cordel, vereda, colada…), i al visor de la teva comunitat. A Corally, activa la capa «Zones amb normes»: les vies pecuàries que tenim surten al mapa.

I si veig rodades d’altres motos?

No canvien res: que altres hi passin no és una autorització. Si la via és pecuària, ho continua sent.

Vies pecuàries

Es pot anar en moto per una via pecuària? Carrerada, cordell, vereda i colada

Darrera revisió: 9 de novembre del 2026

No com per una pista qualsevol. Les vies pecuàries són els camins tradicionals del bestiar i domini públic de les comunitats autònomes. Per ampla i de terra que sigui una carrerada, la llei estatal només deixa circular un vehicle a motor no agrícola com a excepció, per a un ús concret i amb autorització de la comunitat (Llei 3/1995, art. 16.1).

Sigles i noms

Sigla o nom	Què és	On ho diu
Via pecuària (VP)	Ruta per on passa o ha passat tradicionalment el bestiar. Domini públic de la comunitat.	Llei 3/1995, arts. 1 i 2
Carrerada (cañada)	La més ampla: fins a 75 m. Les grans rutes de la transhumància són les «cañadas reales».	Llei 3/1995, art. 4.1.a
Cordell	Fins a 37,5 m d’amplada.	Llei 3/1995, art. 4.1.b
Vereda	Fins a 20 m d’amplada.	Llei 3/1995, art. 4.1.c
Colada	La llei no en dona l’amplada: la fixa la classificació de cada via.	Llei 3/1995, art. 4.3
Descansador, abeurador, pleta	Llocs associats al pas del bestiar. La seva superfície la fixa la classificació.	Llei 3/1995, art. 4.3
Cabañera, azagador, galiana, ramal, traviesa…	Noms tradicionals segons la zona: també són vies pecuàries.	Llei 3/1995, art. 4.2

Via pecuària (VP): Ruta per on passa o ha passat tradicionalment el bestiar. Domini públic de la comunitat.; Llei 3/1995, arts. 1 i 2
Carrerada (cañada): La més ampla: fins a 75 m. Les grans rutes de la transhumància són les «cañadas reales».; Llei 3/1995, art. 4.1.a
Cordell: Fins a 37,5 m d’amplada.; Llei 3/1995, art. 4.1.b
Vereda: Fins a 20 m d’amplada.; Llei 3/1995, art. 4.1.c
Colada: La llei no en dona l’amplada: la fixa la classificació de cada via.; Llei 3/1995, art. 4.3
Descansador, abeurador, pleta: Llocs associats al pas del bestiar. La seva superfície la fixa la classificació.; Llei 3/1995, art. 4.3
Cabañera, azagador, galiana, ramal, traviesa…: Noms tradicionals segons la zona: també són vies pecuàries.; Llei 3/1995, art. 4.2

Què és una via pecuària

La Llei 3/1995 de vies pecuàries les defineix com les rutes o itineraris per on passa o ha passat tradicionalment el trànsit ramader (art. 1.2). Són béns de domini públic de les comunitats autònomes: no es poden vendre, no s’adquireixen per fer-les servir durant anys i no es poden embargar (art. 2).

A més del bestiar, poden tenir altres usos compatibles i complementaris, sempre donant prioritat al trànsit ramader i als usos rurals (art. 1.3). Per això moltes avui es recorren a peu, en bicicleta o a cavall.

Quant fa cadascuna

La llei fixa amplades màximes, no mínimes: una carrerada no passa de 75 m, un cordell no passa de 37,5 m i una vereda no supera els 20 m (art. 4.1). La de la colada la fixa l’acte de classificació de cada via (art. 4.3). Les xifres vénen de les mesures tradicionals: 90 vares castellanes la carrerada (uns 75 m), 45 el cordell i 25 la vereda.

Sobre el terreny, el que veus gairebé mai no fa això: moltes vies s’han estretit amb els anys i per dins porten un camí de terra o una carretera. L’amplada legal és la del domini públic, no la del camí.

Vehicles a motor: el que diu la llei estatal

Els vehicles i la maquinària agrícola poden fer servir les vies pecuàries, respectant sempre la prioritat del pas del bestiar (art. 16.1).

Per a un vehicle a motor que no sigui agrícola, com una moto trail, la comunitat autònoma només pot autoritzar la circulació amb caràcter excepcional i per a un ús específic i concret. Mai mentre hi transita el bestiar ni a les vies pecuàries d’interès ecològic i cultural (art. 16.1).

Els usos complementaris que enumera la llei, com el passeig, el senderisme o la cavalcada, són sense vehicles motoritzats (art. 17.1). Rodar per una carrerada perquè és ampla i de terra no és cap d’aquests usos.

Què implica en moto trail

Una via pecuària no és una pista, encara que ho sembli: sense autorització de la comunitat, no és el teu camí.
L’autorització és excepcional i per a un ús concret: no hi ha un permís general per sortir de ruta per les vies pecuàries.
A la Comunitat Valenciana, si la circulació va lligada a una activitat de serveis, l’autorització se substitueix per una declaració responsable (Llei 3/2014, art. 30.2).
Cada comunitat desplega la llei amb la seva. A Aragó, la Llei 10/2005 prohibeix recórrer-les en moto amb finalitat esportiva o de competició (art. 39.c) i deixa la resta a una autorització excepcional, cedint sempre el pas al bestiar (art. 35).

Com reconèixer una via pecuària

Fites o mollons amb «VP», «Cañada Real» o el nom de la via, i cartells de la comunitat.
Noms al mapa: cañada, cordel, vereda, colada, cabañera, azagador…
Un passadís ample i recte entre finques, amb el camí per dins.
El visor de vies pecuàries de la comunitat o del Ministeri per a la Transició Ecològica, que publiquen les vies classificades que tenen digitalitzades.

Què canvia segons la comunitat

La llei estatal és la base, però cada comunitat té la seva llei o el seu reglament. En les que tenim revisades:

Andalusia: només amb autorització excepcional, mai al pas del bestiar (Decret 155/1998, art. 55.4), i de l’1 de juny al 15 d’octubre, prohibides a tota forest (Ordre de 21 de maig de 2009, art. 5.1).
Aragó: prohibit recórrer-les en moto amb finalitat esportiva o de competició (Llei 10/2005, art. 39.c); per a un altre ús, autorització excepcional (art. 35.2).
Astúries: sense llei pròpia; regeix l’estatal (Llei 3/1995, art. 16.1).
Canàries: no hi ha vies pecuàries.
Cantàbria: sense llei pròpia; regeix l’estatal (Llei 3/1995, art. 16.1).
Castella - la Manxa: només amb autorització excepcional (Llei 9/2003, art. 29.2), i prohibides les que travessen forests públiques o espais protegits (Decret 63/2006, art. 8.2.k).
Castella i Lleó: sense llei pròpia; regeix l’estatal (Llei 3/1995, art. 16.1).
Catalunya: prohibit circular per camins ramaders (Llei 9/1995, art. 7).
Comunitat de Madrid: prohibida la motocicleta llevat dels casos que preveu la llei, i sempre a 20 km/h com a màxim (Llei 8/1998, arts. 42 i 43.f).
Comunitat Valenciana: només amb autorització excepcional per a un ús concret (Llei 3/2014, art. 30.1).
Extremadura: autorització excepcional per a una ruta i una data, a 30 km/h com a màxim i avisant el SEPRONA amb 10 dies d’antelació (Llei 6/2015, art. 224.2; Decret 65/2022).
Galícia: sense llei pròpia; regeix l’estatal (Llei 3/1995, art. 16.1).
Illes Balears: no hi ha cap xarxa coneguda; si n’hi hagués alguna de classificada, regiria l’estatal (Llei 3/1995, art. 16.1).
La Rioja: té decret propi (Decret 3/1998); l’estatal demana autorització excepcional (Llei 3/1995, art. 16.1).
Navarra: només amb autorització excepcional, mai al pas del bestiar (Llei foral 19/1997, art. 15.1), i el Decret foral 36/1994 prohibeix circular per les carrerades (art. 11.2).
País Basc: sense llei pròpia; regeix l’estatal (Llei 3/1995, art. 16.1).
Regió de Múrcia: sense llei pròpia; regeix l’estatal (Llei 3/1995, art. 16.1).

Exemples reals

Camp de Belchite (Saragossa): la Cañada Real de las Moreras

Al voltant de Belchite hi ha moltes vies pecuàries. La Cañada Real de las Moreras passa a uns 400 m del poble, i dins de la ZEPA de les estepes hi ha el Cordel de Belchite a Torrecilla de Valmadrid, diverses veredes i la Colada de la Naranjeta.

A Aragó, una via pecuària no es recorre en moto amb finalitat esportiva (Llei 10/2005, art. 39.c), i per a altres desplaçaments cal una autorització excepcional (art. 35). Per a una sortida per les pistes de la zona, les vies pecuàries es deixen fora.

Font: Ley 10/2005 de Vías Pecuarias de Aragón, arts. 35 i 39 (BOE, text consolidat) · Consultat el 3 de novembre del 2026

Normativa: Aragó

Si coincideixen diverses figures

Les figures se sumen. Un parc natural pot ser alhora ZEC i ZEPA, tenir forests públiques a dins i estar travessat per una carrerada: s'apliquen les normes de totes alhora, i si una tanca la pista, tant se val que les altres no diguin res.

Les altres figures

Com ho aplica Corally

La capa «Zones amb normes» del mapa dibuixa les vies pecuàries amb una ratlla discontínua.
El distintiu del pla avisa quan la ruta recorre una via pecuària: «2,3 km per la Cañada Real…, amb normes pròpies per a vehicles a motor». Si només la travessa, no avisa.
Les dades són públiques i no hi són totes les vies: en algunes zones falta la xarxa digitalitzada. Una fita o un senyal al terreny mana.

Planifica una ruta per pistes Què et diu Corally al pla: zones amb normes

Preguntes freqüents

Quant fa una carrerada, un cordell o una vereda?: Com a màxim, 75 m la carrerada, 37,5 m el cordell i 20 m la vereda (Llei 3/1995, art. 4.1). La colada fa el que digui la seva classificació (art. 4.3). Són amplades màximes del domini públic, no del camí que veus.
Una carrerada ampla i de terra no és una pista?: No. És domini públic pecuari amb la seva pròpia llei, encara que per dins porti un camí. Per circular-hi amb un vehicle a motor no agrícola cal una autorització excepcional de la comunitat (art. 16.1).
Puc travessar una via pecuària en moto?: Travessar-la per una carretera o un camí que la creua és el més habitual: el que la llei limita és circular-hi per sobre. Si a l’encreuament hi ha un senyal o una barrera, mana el senyal.
Es pot demanar autorització?: A la comunitat autònoma, però és excepcional i per a un ús concret, i no es dona amb el bestiar passant ni en vies d’interès ecològic i cultural (art. 16.1). Pregunta al servei de vies pecuàries de la teva comunitat quins usos autoritza.
Com sé si el camí és una via pecuària?: Per les fites, els cartells i el nom (cañada, cordel, vereda, colada…), i al visor de la teva comunitat. A Corally, activa la capa «Zones amb normes»: les vies pecuàries que tenim surten al mapa.
I si veig rodades d’altres motos?: No canvien res: que altres hi passin no és una autorització. Si la via és pecuària, ho continua sent.

Fonts (amb l’article)

Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias: articles 1, 2, 4, 16 i 17. BOE, text consolidat: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-7241
Aragó. Ley 10/2005, de 11 de noviembre, de Vías Pecuarias: articles 35 i 39. BOE, text consolidat: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2005-20235
Ministerio para la Transición Ecológica. Xarxa de vies pecuàries (baixades): https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/servicios/banco-datos-naturaleza/informacion-disponible/vias_pecuarias_descargas.html

Guia pràctica escrita per Corally a partir de les normes que se citen. No és assessorament jurídic. Les zones surten de dades públiques que poden anar per darrere del terreny, i una barrera, un senyal o un tancament per incendi manen sempre sobre el que digui aquesta pàgina.

Normativa d'Espanya, comunitat per comunitat